divendres, 31 de gener del 2020

Incorporació de l'obra 'Historia general del Principado de Cataluña, Condados de Rossellón y Cerdaña' a la biblioteca

Historia general del Principado de Cataluña, Condados de Rossellón y Cerdaña va ser escrita per l'ambaixador de la Generalitat i el Consell de Cent barceloní Magí Sivillà durant la Guerra dels Segadors. El manuscrit original, custodiat a la Biblioteca Nacional Francesa, narra l'esclat i evolució del conflicte.

Guillem Carreras, editor de l'obra, ha explicat als alumnes de 3r d'ESO alguns dels episodis històrics que són narrats en el llibre. A més, els alumnes han fet una interpretació sobre la revolta a partir de l'antic Cant dels Segadors

La publicació està disponible a la biblioteca de l'institut. 


dimecres, 29 de gener del 2020

Novetats a la nostra biblioteca!

La biblioteca ja disposa de tres nous llibres molt interessants aptes per alumnes, famílies i professorat! Aquí en teniu una pinzellada, doneu-hi un cop d'ull!




Una simfonia seductora de relacions

Funes, J. (2019) Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix. Vic: Eumo.


Aquest psicòleg, educador i periodista s’ha passat més de mitja vida entre adolescents, tractant d’entendre’ls i acompanyar-los en els diversos escenaris educatius: des de l’escola al carrer, passant per altres espais institucionals. De què ens parla en aquest llibre? Potser seria més pertinent preguntar-se de què no es parla en aquest llibre. Perquè gairebé no hi falta res de tot allò que afecta la docència i l’escola. Ara bé –i aquí es troben dues de les grans virtuts d’aquesta obra–, ho fa amb una concisió admirable, sense palla ni retòriques, i amb un relat que traspua alhora un compromís sòlid i una creativitat ben falcada.
L’autor ensenya les cartes des de bon principi: es tracta d’un manual d’interrogants per a somniadors, aplicats i pensadors. Caldria afegir-hi que s’adreça a tota mena de mestres: als que s’estrenen amb l’ofici, per endinsar-se en aquest laberint educatiu; i als que ja estan rodats, per refrescar idees i per saber on es troben. De manera contínua s’hi conjuguen verbs com observar, escoltar, estimar, acollir, acompanyar, seduir, descobrir, personalitzar o incloure. Per quin professorat aposta? Per aquell que genera oportunitats vitals satisfactòries a partir de l’escola i que garanteix infàncies; per aquell que construeix formes diverses d’educar, ensenyar i aprendre; i per aquell  que ajuda a humanitzar i a comprendre el món.
Potser el més destacable i original és la manera d’anar dibuixant el complex món de relacions i interconnexions. Entre les preguntes i respostes; entre els sabers; entre l’aprenentatge i la vida; entre els diversos entorns d’aprenentatge, propers i llunyans, presencials i virtuals; entre sabers i experiències; entre els diversos llenguatges; entre les més àmplies diversitats; entre els diferents agents educatius; o entre diverses mirades i perspectives.

Un llibre obert i suggerent, que no amaga les misèries i contradiccions de l’ofici d’ensenyar i del sistema educatiu però que, per damunt de tot, presenta arguments i bones pràctiques –lluny de la prescripció i les receptes– per construir una nova escola democràtica,  justa i inclusiva, on es conreï el pensament crític. I aquí l’autor fa una aposta inequívoca per l’educació pública i laica, perquè entén que és el model que millor garanteix el pluralisme ideològic i social. Una escola que s’enriqueix i s’apodera amb les interaccions amb la comunitat.



Entre dubtes, preguntes, escoltes i ajudes

Funes, J. (2018)  Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito. Barcelona: Columna.



Com ja hem dit, Funes és una de les veus més autoritzades per parlar d’adolescents: perquè ha treballat a peu d’aula, des dels equips psico-sociopedagògics; al carrer per donar resposta als diversos rostres de la marginació amb la fita d’aconseguir transicions cap a la vida activa i la inclusió; en diversos àmbits institucionals; i en la formació d’educadors i educadores. Una llarga trajectòria que li ha permès conèixer les adolescències des de diverses mirades.

Després de diverses publicacions, arriba aquest llibre, un autèntic best seller del qual, des que va sortir a finals de 2018, s’han venut 20.000 còpies –en català i castellà–, arribant a estar entre els llibres d’assaig en català més venuts: una cosa insòlita en un text educatiu. A més, no hi ha setmana que no tingui una nova presentació. Un dia me’l vaig trobar i li vaig preguntar quina era la raó de tan bon acolliment. “Les famílies caminen cada dia més preocupades i amb més dubtes, i demanen respostes”. El propòsit del llibre de Funes es troba en el subtítol: Una guia per a pares i mares d’adolescents. Ara bé, compromès com està amb la renovació pedagògica transformadora, no sempre li ho posa fàcil als qui l’escolten: perquè fuig dels discursos oficials a l’ús i de les receptes còmodes, tractant de retornar-los les preguntes i convidant-los a pensar. El seu saber experiencial el condensa en dos grans apartats: el treball de conviure amb adolescents, i propostes per gestionar algunes preocupacions. I en l’epíleg revela una de les seves prioritats: “La nostra tasca hauria de consistir a descobrir els seus malestars, reduir les contradiccions que els provoquen i buscar formes d’ajuda assenyades”.



L'ambició d'una obrera en temps de revoltes





En plena Revolució del Petroli, Júlia es deixa la pell als telers alcoians. Lluny de conformar-se amb la vida d’obrera que li ha tocat, aprofita la primera ocasió que se li presenta per a canviar d’estatus i esdevenir una senyora. No obstant això, el seu passat la persegueix: un pare a qui adorava, mort a la presó d’Alacant, i una mare a qui titllen de bruixa no són les millors cartes de presentació per acarar la nova vida. Júlia, però, no deixarà que res ni ningú posen fi al seu somni.
Quan Joan Fuster reptà els escriptors alcoians a escriure una novel·la sobre la Revolució del Petroli, Isabel-Clara Simó va recollir el guant. El resultat és Júlia, que ha esdevingut un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. Una novel·la imprescindible.


dilluns, 13 de gener del 2020

Isabel-Clara Simó

L'escriptora Isabel-Clara Simó (Alcoi 1943) ha mort aquest matí als 76 anys, tal com ha avançat l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Entre altres guardons, la trajectòria literària i assagística de Simó va ser reconeguda amb el Premi Sant Jordi de novel.la, el Premi Andròmina de narrativa i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. En els darrers anys (2016-2020) va exercir de degana de l'Institució de les Lletres Catalanes.

Simó va saltar a la palestra literària amb la publicació És quan miro que hi veig clar (1979). Altres obres famoses de la seva carrera són:

Júlia (1983)
El gust amarg de la cervesa (1999)
T'imagines la vida sense ell? (2000)
O adéu-suau (2006)

Novel.les que la van convertir en una de les escriptores contemporànies més populars en llengua catalana.

Simó també va destacar en la defensa dels Països Catalans, compromís que va manifestar com a articulista en múltiples mitjans de comunicació.

Tota aquesta trajectòria va ser premiada amb la Creu de Sant Jordi (1999) i el Premi d'Honor de les lletres catalanes (2017).

Isabel-Clara Simó



   VISITA DE PILAR GARRIGA, UN ESTIU A BORNEO L'alumnat de 1r ESO va rebre el dimarts 23 de maig a la Pilar Garriga. Pilar és llicenciad...