La biblioteca ja disposa de tres nous llibres molt interessants aptes per alumnes, famílies i professorat! Aquí en teniu una pinzellada, doneu-hi un cop d'ull!
Una simfonia seductora de relacions
Funes,
J. (2019) Fer de mestre quan ningú no sap per a què
serveix. Vic: Eumo.
Aquest
psicòleg, educador i periodista s’ha passat més de mitja vida entre
adolescents, tractant d’entendre’ls i acompanyar-los en els diversos escenaris
educatius: des de l’escola al carrer, passant per altres espais institucionals.
De què ens parla en aquest llibre? Potser seria més pertinent preguntar-se de
què no es parla en aquest llibre. Perquè gairebé no hi falta res de tot allò
que afecta la docència i l’escola. Ara bé –i aquí es troben dues de les grans
virtuts d’aquesta obra–, ho fa amb una concisió admirable, sense palla ni
retòriques, i amb un relat que traspua alhora un compromís sòlid i una
creativitat ben falcada.
L’autor
ensenya les cartes des de bon principi: es tracta d’un manual d’interrogants
per a somniadors, aplicats i pensadors. Caldria afegir-hi que s’adreça a tota
mena de mestres: als que s’estrenen amb l’ofici, per endinsar-se en aquest
laberint educatiu; i als que ja estan rodats, per refrescar idees i per saber
on es troben. De manera contínua s’hi conjuguen verbs com observar, escoltar,
estimar, acollir, acompanyar, seduir, descobrir, personalitzar o incloure. Per
quin professorat aposta? Per aquell que genera oportunitats vitals
satisfactòries a partir de l’escola i que garanteix infàncies; per aquell que
construeix formes diverses d’educar, ensenyar i aprendre; i per aquell
que ajuda a humanitzar i a comprendre el món.
Potser
el més destacable i original és la manera d’anar dibuixant el complex món de
relacions i interconnexions. Entre les preguntes i respostes; entre els sabers;
entre l’aprenentatge i la vida; entre els diversos entorns d’aprenentatge,
propers i llunyans, presencials i virtuals; entre sabers i experiències; entre
els diversos llenguatges; entre les més àmplies diversitats; entre els
diferents agents educatius; o entre diverses mirades i perspectives.
Un
llibre obert i suggerent, que no amaga les misèries i contradiccions de l’ofici
d’ensenyar i del sistema educatiu però que, per damunt de tot, presenta
arguments i bones pràctiques –lluny de la prescripció i les receptes– per
construir una nova escola democràtica, justa i inclusiva, on es conreï el
pensament crític. I aquí l’autor fa una aposta inequívoca per l’educació
pública i laica, perquè entén que és el model que millor garanteix el
pluralisme ideològic i social. Una escola que s’enriqueix i s’apodera amb les
interaccions amb la comunitat.
Entre dubtes, preguntes, escoltes
i ajudes
Funes, J. (2018) Estima’m quan menys ho mereixi…
perquè és quan més ho necessito. Barcelona: Columna.
Com ja hem dit, Funes és una de les veus més
autoritzades per parlar d’adolescents: perquè ha treballat a peu d’aula, des
dels equips psico-sociopedagògics; al carrer per donar resposta als diversos
rostres de la marginació amb la fita d’aconseguir transicions cap a la vida
activa i la inclusió; en diversos àmbits institucionals; i en la formació
d’educadors i educadores. Una llarga trajectòria que li ha permès conèixer les
adolescències des de diverses mirades.
Després de diverses publicacions, arriba aquest
llibre, un autèntic best seller del
qual, des que va sortir a finals de 2018, s’han venut 20.000 còpies –en català
i castellà–, arribant a estar entre els llibres d’assaig en català més venuts:
una cosa insòlita en un text educatiu. A més, no hi ha setmana que no tingui
una nova presentació. Un dia me’l vaig trobar i li vaig preguntar quina era la
raó de tan bon acolliment. “Les famílies caminen cada dia més preocupades i amb
més dubtes, i demanen respostes”. El propòsit del llibre de Funes es troba en
el subtítol: Una guia per a pares i mares d’adolescents.
Ara bé, compromès com està amb la renovació pedagògica transformadora, no
sempre li ho posa fàcil als qui l’escolten: perquè fuig dels discursos oficials
a l’ús i de les receptes còmodes, tractant de retornar-los les preguntes i
convidant-los a pensar. El seu saber experiencial el condensa en dos grans
apartats: el treball de conviure amb adolescents, i propostes per gestionar
algunes preocupacions. I en l’epíleg revela una de les seves prioritats: “La
nostra tasca hauria de consistir a descobrir els seus malestars, reduir les
contradiccions que els provoquen i buscar formes d’ajuda assenyades”.
L'ambició d'una obrera en temps de revoltes
En plena Revolució del Petroli, Júlia es deixa la pell
als telers alcoians. Lluny de conformar-se amb la vida d’obrera que li ha
tocat, aprofita la primera ocasió que se li presenta per a canviar d’estatus i
esdevenir una senyora. No obstant això, el seu passat la persegueix: un pare a
qui adorava, mort a la presó d’Alacant, i una mare a qui titllen de bruixa no
són les millors cartes de presentació per acarar la nova vida. Júlia, però, no
deixarà que res ni ningú posen fi al seu somni.
Quan Joan Fuster reptà els escriptors alcoians a escriure una novel·la sobre la
Revolució del Petroli, Isabel-Clara Simó va recollir el guant. El resultat
és Júlia, que ha esdevingut un clàssic indiscutible de la
literatura catalana contemporània. Una novel·la imprescindible.
