dijous, 25 de novembre del 2021

Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.

 


 

El 1993, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració sobre l'Eliminació de la violència contra la dona, en la qual es va definir el terme com: "Tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual, psicològic o econòmic, incloses les amenaces, la coerció, la coacció o la prohibició arbitrària de la llibertat, ja sigui en la vida pública o en la vida privada”. En aquesta Assemblea es va pactar un compromís dels Estats i de la comunitat internacional per eliminar la violència contra la dona i es va reconèixer que eren necessaris una clara declaració dels drets que s'han d'aplicar per assegurar l'eliminació de tota violència contra la dona en totes les seves formes. La data, 25 de novembre va ser declarada oficialment dia contra la violència de gènere per homenatjar les tres germanes activistes per als Drets Humans, Maria Teresa, Patria i Minerva Mirabal, que van ser cruelment assassinades, a República Dominicana, el 25 de novembre de 1960.
 

Els feminicidis ocupen sempre les primeres pàgines dels diaris, però hi ha situacions de mort en vida que són molt pitjor, com exercir la violència vicària a través dels fills (maltractar o assassinar els fills menors per fer mal a la mare). Hi ha diversos processos legals en marxa a l’Estat Espanyol on les mares han estat condemnades per voler protegir els seus fills del progenitor abusador. Les nostres lleis i els jutges no protegeixen les dones ni als infants suficientment. Si no ha canviat encara, al 2021, és que darrera d’aquest vernís democràtic de l’Estat hi supura encara un masclisme latent molt potent. La víctima acaba sovint maltractada dues vegades, primer en l'àmbit de gènere, i després en els tribunals. Cal escoltar i recolzar a les víctimes, les quals massa sovint amaguen el dolor i la situació per por, per vergonya i per no estar acompanyades, atès que una de les primeres estratègies de l’abusador és prèviament aïllar, desqualificar i menysprear la víctima, fins afeblir-la de tal manera que queda sola, indefensa, sense autoestima i completament vulnerable.

La solució és conscienciar, educar en el respecte i fer reflexionar al jovent. Elles i ells són el nostre futur i qui farà canviar els valors i les lleis. Massa famílies són encara disfuncionals i tenen incorporades expressions i comportaments masclistes en el seu dia a dia. Cal educar als i les joves a detectar aquests micromasclismes, actituds, bromes que són ofensives i vexacions per qüestió de gènere per tal d’eliminar-los del nostre mapa mental i poder construir una societat més justa i respectuosa.

R.G.F
Supervivent de violència masclista.

diumenge, 14 de novembre del 2021

COMMEMORACIÓ DE LA PRIMERA EDICIÓ DEL DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA (DGLC) DE POMPEU FABRA


El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra va aparèixer primer en fascicles i per subscripció l'any 1931. El 30 de novembre de 1932 la Llibreria Catalònia va publicar la primera edició en llibre. La segona edició no es faria fins l'any 1954 (quan Fabra ja era mort).

Del DGLC es van publicar 32 edicions diferents fins a l'any 1994. Per tant, aquest va ser el diccionari normatiu del català durant 63 anys, fins que el 1996 aparegué la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.

El DGLC --o simplement "el Fabra", com es coneixia popularment-- va aconseguir unificar l'ortografia, depurar el lèxic, fixar la gramàtica i introduir neologismes. L'obra destaca per la precisió de les seves definicions, per la inclusió d'exemples, per la incorporació dels noms científics i per l'obertura al llenguatge aleshores més nou. D'aquesta manera, el Diccionari va regular l'ús de la llengua catalana en els contextos públics com a llengua de cultura i de prestigi.

Com a curiositat, us explicarem que a la seu de l'IEC del carrer del Carme de Barcelona es conserven les fitxes escrites a mà dels 24.000 mots que Fabra va incloure al seu diccionari. Així ens ho explica En Jordi Mir, membre de la Secció Filològica de l'IEC en un capítol del "Va passar aquí" de BTV.

En Pau Vidal, filòleg i divulgador lingüístic, destaca en aquest vídeo la importància del Diccionari General de la llengua catalana de Pompeu Fabra, conegut com La Bíblia vermella o El Mestre.


Penseu que si molts escriptors catalans contemporanis com Mercè Rodoreda, Jesús Moncada, Maria Barbal o Jaume Cabré han pogut construir la seva obra és gràcies al "Mestre".

Per acabar, tot i que només podem consultar en paper el DGLC, avui en dia tenim a l'abast tot un seguit de diccionaris en línia que ens poden ser molt útils per a realitzar qualsevol consulta. Cliqueu aquí per accedir-hi.





   VISITA DE PILAR GARRIGA, UN ESTIU A BORNEO L'alumnat de 1r ESO va rebre el dimarts 23 de maig a la Pilar Garriga. Pilar és llicenciad...