COMMEMORACIÓ DE LA PRIMERA EDICIÓ DEL DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA (DGLC) DE POMPEU FABRA

El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra va aparèixer primer en fascicles i per subscripció l'any 1931. El 30 de novembre de 1932 la Llibreria Catalònia va publicar la primera edició en llibre. La segona edició no es faria fins l'any 1954 (quan Fabra ja era mort).

Del DGLC es van publicar 32 edicions diferents fins a l'any 1994. Per tant, aquest va ser el diccionari normatiu del català durant 63 anys, fins que el 1996 aparegué la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.

El DGLC --o simplement "el Fabra", com es coneixia popularment-- va aconseguir unificar l'ortografia, depurar el lèxic, fixar la gramàtica i introduir neologismes. L'obra destaca per la precisió de les seves definicions, per la inclusió d'exemples, per la incorporació dels noms científics i per l'obertura al llenguatge aleshores més nou. D'aquesta manera, el Diccionari va regular l'ús de la llengua catalana en els contextos públics com a llengua de cultura i de prestigi.

Com a curiositat, us explicarem que a la seu de l'IEC del carrer del Carme de Barcelona es conserven les fitxes escrites a mà dels 24.000 mots que Fabra va incloure al seu diccionari. Així ens ho explica En Jordi Mir, membre de la Secció Filològica de l'IEC en un capítol del "Va passar aquí" de BTV.

En Pau Vidal, filòleg i divulgador lingüístic, destaca en aquest vídeo la importància del Diccionari General de la llengua catalana de Pompeu Fabra, conegut com La Bíblia vermella o El Mestre.

Penseu que si molts escriptors catalans contemporanis com Mercè Rodoreda, Jesús Moncada, Maria Barbal o Jaume Cabré han pogut construir la seva obra és gràcies al "Mestre".

Per acabar, tot i que només podem consultar en paper el DGLC, avui en dia tenim a l'abast tot un seguit de diccionaris en línia que ens poden ser molt útils per a realitzar qualsevol consulta. Cliqueu aquí per accedir-hi.