PROJECTE D'ANIMACIÓ A LA LECTURA

Amb l'objectiu de fomentar l'hàbit lector i dinamitzar la biblioteca d'aula i de centre, els alumnes de 2n de l'ESO de l'institut l'Alzina, han dut a terme una activitat d'animació a la lectura en la matèria de Llengua castellana i Literatura.

Aquest projecte es va introduir amb una pregunta:

Després van començar amb un procés que constava de dues fases i que es va realitzar durant el segons trimestre.

En primer lloc, en tots els grups, cada alumne recomanava una obra de literatura juvenil de diferents gèneres i feien un llistat. En total van recollir 95 recomanacions i cada alumne debia triar el que més li agradava.

Una vegada van triar l'obra, es van fer cinc sessions de lectura en silenci a la biblioteca:

Sessió de lectura en silenci 2n A:

Sessió de lectura en silenci 2n B:

Sessió de lectura en silenci 2n C:

La segona fase consistia a fer una ressenya literària escrita i en convertir-se en autèntics booktubers i promotors de la lectura.

FICHA LITERARIA

• Título: La maldición del bronce

• Autor: Fernando Lalana

• Nº de páginas: 214

• Género: Narrativa

• Editorial: Santillana Loqueleo

Resumen del contenido:

“La maldición del bronce” trata de una chica llamada Julia Morientes y su amigo, Ramiro Montoya, quieén pretende robar el bronce de Zaragoza, una pieza arqueológica de mucho valor. Ramiro pide ayuda a su amiga de la infancia Julia, que piensa que su amigo está de broma. Pero pronto descubre que Ramiro tiene grandes motivos

(explica la razón: demostrar que la seguridad en el Museo no es buena) para hacer desaparecer el bronce, y no es la única persona que lo desea… 

Esta novela trata temas como la responsabilidad, los detectives, la convivencia y el misterio. El amor y la lealtad en la amistad creo que serían principales, aunque los que has dicho también están presentes  Todo con un toque de humor.

Personajes principales: 

• Ramiro Montoya: Chico de 16 años, guapo, de estatura media, con ojos y cabello marrón. Tiene una personalidad muy impulsiva y decidida. También es ingenioso. Quiere robar el bronce de Zaragoza. Parece que está enamorado de su amiga Julia.

• Julia Morientes: Muchacha de 16 años, amiga de Ramiro. Es la chica más lista de su clase, así como también es muy ingeniosa. Es la persona que ayuda a Ramiro a robar el bronce. Parece que se siente atraída por Ramiro. Es quien narra la primera parte del libro.       

• 
  

• Fermín Escartín: Este detective privado es el principal protagonista de la segunda parte de la novela. No tiene más de 35 años. Quiere obtener el puesto de conserje en el museo porque necesita estabilidad económica. Se le dan mejor los casos más complejos, los sencillos le cuestan mucho de resolver. Se hace amigo de Julia Morientes.

La historia de este libro está ambientada en la ciudad de Zaragoza, centrándose principalmente en el museo regional y la casa de Ramiro.

Aunque no especifica el momento exacto en el que transcurre la historia, por el contexto se puede deducir que está ambientada 

cerca del 2005 (la fecha en que el autor publicó por primera vez la novela).

No me ha gustado ninguna frase ni cita en especial del libro, ya que se necesita mucho contexto para llegar a entender la más mínima referencia.

Opinión justificada sobre el libro:

Esta novela de Fernando Lalana me ha encantado, porque (en general) me gustan mucho este tipo de historias, las de misterio, detectives y robos.

También encuentro que la forma en que el autor lo ha escrito me ha enganchado mucho porque lo ha hecho . El autor la ha escrito dirigiéndose al público de nuestra edad, y creo que no le ha salido nada mal. Opino que una persona de mayor edad a lo mejor no entendería muchas de las referencias de este libro para jóvenes. ¿ Por qué?

Sí recomendaría este libro, pero a personas jóvenes, por las razones que he citado con anterioridad.

 EFEMÈRIDES LITERÀRIES DEL MES DE FEBRER

Encara que febrer és el mes amb menys dies del calendari no està mancat d'importants efemèrides literàries. Pot ser un mes dedicat al Romanticisme, ja que en ell van néixer Rosalía de Castro, Gustavo Adolfo Bécquer, Victor Hugo i va morir Mariano José de Larra. No falten en les efemèrides d'escriptors d'aquest mes altres noms molt il·lustres com Jules Verne, Antonio Machado, un dels germans Grimm, James Joyce o el creador d'un gènere literari com l'assaig, Michel de Montaigne.

Et deixem amb les efemèrides literàries de febrer.

1 de febrer

-En 1917 va néixer José Luis Sampedro, autor de llibres com El Somriure etrusc i membre de la Reial Acadèmia Espanyola"

-En 1851 va morir Mary Shelley, narradora, dramaturga, assagista i biògrafa britànica, autora de Frankenstein o El Modern Prometeu.

2 de febrer

-En 1882 va néixer James Joyce, escriptor irlandès, conegut per llibres com Ulisses o Finnegans Wake.

3 de febrer

-En 1901 va néixer Ramón J. Sender, escriptor espanyol, autor de Rèquiem per un pagès espanyol i la novel·la autobiogràfica Crònica de l'alba.

-En 1947 va néixer Paul Auster, poeta, narrador i guionista estatunidenc Premi Príncep d'Astúries 2006. Va escriure El Palau de la Lluna o Brooklyn Follies.

4 de febrer

-En 1995 va morir Patricia Highsmith, novel·lista estatunidenc autora d'Estranys en un tren o El talent de Mr. Ripley.
6 de febrer
-En 1908 va néixer Rafael de Lleó, poeta espanyol autor de lletres com la cobla Tatuatge i La Parrala.

-En 1937 va néixer Félix Grande, poeta contista i assagista espanyol, Premi Nacional de Poesia 1977 i Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2004.

-En 1916 va morir Rubén Darío, poeta nicaragüenc que va influir en la poesia hispànica del segle XX. Conegut com El Príncep de les Lletres va escriure Cantos de vida i esperança, Blava o El cant errant. 

-En 1984 va morir Jorge Guillén, poeta pertanyent a la Generació del 27, Premi Cervantes 1976.

-En 1991 va morir María Zambrano, filosofa i escriptora espanyola, Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 1981 i Premi Cervantes 1989.

7 de febrer

-En 1812 va néixer Charles Dickens, novel·lista britànic. Entre les seves obres podem destacar Els Papers pòstums del Club Pickwick, Oliver Twist, Cançó de Nadal o David Copperfield.

8 de febrer

-En 1828 va néixer Jules Verne, novel·lista francès, autor més traduït de tots els temps després de Agatha Christie, autor de llibres com La volta al món en 80 dies, Viatge al centre de la Terra, 20.000 llegües de viatge submarí o De la Terra a la Lluna.

9 de febrer

-En 1881 va morir Fyodor Dostoyevsky, escriptor rus, autor de Crim i càstig, L'idiota o El jugador.

10 de febrer

-En 1890 va néixer Boris Pasternak, poeta i escriptor rus, premi Nobel en 1958 i autor de Doctor Zhivago.

12 de febrer
-En 1926 va néixer Alfonso Paso, dramaturg espanyol autor d'Ensenyar a un pocavergonya o Les que han de servir.

-En 1947 va néixer Alfonso Ussía, escriptor i periodista espanyol, creador del personatge Marquès de Sotoancho, protagonista de novel·les còmiques d'estil satíric.

-En 1901 va morir Ramón de Campoamor, poeta realista espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Llengua.

-En 1984 va morir Julio Cortázar, escritorargentino, mestre del relat curt, la prosa poètica i la narració breu, autor de Sambori.

13 de febrer

-En 1837 va morir Mariano José de Larra, prosista, periodista i dramaturg espanyol, exponent del romanticisme espanyol i gran mestre de l'article periodístic amb mostres com Vuelva vostè demà.

17 de febrer

-En 1836 va néixer Gustavo Adolfo Bécquer, escriptor romàntic espanyol autor de Rimes i Llegendes, una de les obres més populars de la literatura espanyola.

8 de febrer

-En 1952 va morir Enrique Jardiel Poncela, comediògraf i humorista espanyol, autor d'Amor s'escriu sense hac i Eloísa està sota un ametller.

19 de febrer

-En 1939 va néixer Alfredo Bryce Echenique, escriptor peruà, conegut per novel·les com Un món per a Julius o La vida exagerada de Martín Romaña.

-En 2016 va morir Umberto Eco, escriptor, filòsof i professor italià, autor de nombrosos assajos i novel·les, entre elles El nom de la rosa.

20 de febrer

-En 1881 va néixer Pedro Muñoz Seca, comediògraf espanyol, creador del gènere teatral denominat astracan caracteritzat per l'humor. La seva obra més popular és La venjança de Don Mendo.

21 de febrer

-En 1817 va néixer el poeta i dramaturg espanyol, José Zorrilla, autor de Don Juan Tenorio.

-En 2005 va morir Guillermo Cabrera Infant, escriptor cubà, autor de l'Havana per a un infant difunt o Tres tristos tigres. Va ser Premi Cervantes 1997.

22 de febrer

-En 1797 va néixer el Baró Münchhausen, escriptor alemany que va narrar històries increïbles sobre possibles aventures viscudes com cavalcar sobre una bala de canó, sortir d'un pantà tirant-se de la seva pròpia coleta o viatjar a la Lluna.

-En 1939 va morir Antonio Machado, poeta espanyol, membre de la Generació del 98 i autor de  Solituds i Campos de Castella

23 de febrer

-En 1926 va néixer Fernando Vizcaíno Casas, escriptor, periodista i advocat espanyol. Va obtenir el Premi Nacional de Teatre Calderón de la Barca amb El ball dels ninots.

24 de febrer

-En 1786 va néixer Wilhelm Grimm, escriptor alemany que, al costat del seu germà Jacob, va escriure contes de tradició popular com Blancaneu, Hansel i Gretel o La Ventafocs.

-En 1837 va néixer Rosalía de Castro, poetessa espanyola estendard del ressorgiment de la llengua gallega, autora de Cantares gallecs, Cardes noves i A la vora del Sar

25 de febrer

-En 1983 va morir Tennessee Williams, dramaturg estatunidenc, Premi Pulitzer de Teatre 1948 per Un tramvia anomenat desitjo, i en 1955 per La gata sobre la teulada de zinc calent.

26 de febrer

-En 1802 va néixer Victor Hugo, poeta, novel·lista i dramaturg francès, considerat el més important dels escriptors romàntics en francès. Autor d'obres com "Han d'Islàndia", "La nostra Senyora de París", "Els miserables" o "El 93″.

-En 1782 falleció José Cadalso, escritor y militar español, autor de las Cartas marruecas.

27 de febrero

-En 1902 nació John Steinbeck, escritor estadounidense, Premio Nobel en 1962, autor de Las uvas de la ira o Al este del Edén.

28 de febrero

-En 1533 nació Michel de Montaigne, escritor francés autor de los Ensayos, libro con el que se da por inaugurado el género literario del mismo nombre.

-En 2004 falleció Carmen Laforet, novelista española que ganó la primera edición del primer Premio Nadal en 1944 con la novela Nada.

 

24 DE GENER, DIA INTERNACIONAL DE L’EDUCACIÓ

L’any 2018, l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 24 de gener el Dia Internacional de l’Educació, per posar de relleu el paper que l’educació exerceix en la pau i el desenvolupament. L’educació contribueix a la creació d’una societat més inclusiva i equitativa.

                                         

El dret a l’educació apareix a l’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, on es proclama que l’educació primària ha de ser gratuita i obligatòria per tothom. No obstant això, segons els informes de la UNESCO, al voltant de 264 milions d’infants i adolescents no poden iniciar o completar els seus estudis primaris. La pobresa, la discriminació, els conflictes armats o els desplaçaments forçosos en sont alguna de les causes.

A tall d’exemple actual, el llarg de l’any 2022 el govern dels Talibans a l’Afganistan ha restringit l’accés a l’educació pública a les nenes i s’ha prohibit que les noies puguin estudiar a la universitat periodisme, ingenieria o veterinaria. Commou veure iniciatives personals com la de la Nisa Rahimi, una mestra de Kabul que ha creat una escola clandestina a casa seva per seguir formant nenes.

 SI AIXÒ ÉS UN HOME , de Primo Levi

Durant el primer trimestre l'alumnat de Literatura del Batxillerat Internacional es va submergir en la lectura de l'obra autobiogràfica Si això és un home de Primo Levi. Un viatge a l'horror dels camps d'extermini nazis que ha marcat profundament la història de la humanitat. Un testimoni en 1a persona que ens obliga a reflexionar sobre la condició humana i que lluita contra l'oblit. 

L'Erola Serna escriu a Primo Levi per agrair-li l'escriptura d'aquesta novel·la que ja forma part del cànon universal de la literatura concentracionària. 

Professora de Literatura IB

Benvolgut Primo Levi,

li escric aquesta carta sabent que no la rebrà, ho faig perquè necessito expressar totes les inquietuds que m'han sorgit mentre llegia la seva experiència al camp de concentració d'Auschwitz i per fer-li preguntes a les quals segurament mai trobaré resposta.

Per començar, vull agrair el seu esforç de reviure una experiència tan traumàtica com la de ser deshumanitzat per fer justícia a tots aquells que van quedar-se al camí de la llibertat, a tots aquells que ni tan sols van poder imaginar-la i als que van tornar a veure la llum, però van morir amb el mal record d'aquesta etapa tatuat al braç. Estic segura que li va resultar molt difícil descriure detall per detall el que devia ser el punt més baix de la seva vida, recordar les expressions dels seus companys i la mort d'alguns d'ells.

M'ha sorprès que al llarg de l'obra parlés més dels pensaments comuns dels presoners que no pas dels seus i que la majoria dels fets estiguessin expressats d'una manera tan subjectiva que si no fos perquè estava escrita en primera persona hagués pensat que l'autor era un historiador. A més, també m'ha sobtat la poca ràbia que expressa cap als soldats alemanys tenint en compte la tortura a la qual el van sotmetre durant la seva estada a Auschwitz; l'egoisme i la manca d'empatia que mostraven cap als presoners.

La precisió amb la que escriu cada pàgina m'esgarrifa. M'esgarrifa pensar que tot el que va viure s'ha quedat tatuat a la seva memòria, cada imatge, cada paraula, cada fuetada, cada emoció, …, i cada olor; diuen que l'olfacte és un gran estimulador de records. Em pregunto si després de sortir del camp va tornar a sentir en l'aire alguna d'aquelles olors que menciones més d'un cop durant el llibre. Olors com la seva i la dels teus companys d’habitació, la de la sopa que prenia cada dia per sopar, la del cubell que utilitzava com a latrina nit rere nit... I si aquest és el cas, em pregunto com et va fer sentir; feliç d'haver sortit d'aquell pou d'angoixa? Deprimit pel record de l'experiència? O potser enfadat?

Durant tot el llibre he admirat la destresa amb la qual els presoners ho economitzàveu tot; des de l'energia fins a l'última molla de pa. Suposo que la destresa venia forçada per la necessitat de sobreviure en aquelles condicions tan escasses. Això últim també m'ha sorprès, com tothom es mantenia viu a pesar de la manca d'esperança i la depressió que deu comportar una situació com la que us trobàveu. Era com si en un racó molt petit de la vostra ment encara hi existís la idea de la llibertat, la idea de tornar a ser homes, aquella "esperança inconfessable" que menciona en alguna part del seu llibre.

El pa. M'ha sorprès com una cosa que està tan present en la meva vida fos la més preuada pels presoners, com un aliment que jo tinc la sort de poder menjar en abundància es va convertir en la moneda més adorada de tot el camp de concentració. També m'ha sorprès l'existència d'una jerarquia entre els presoners, sempre havia pensat que entre vosaltres éreu iguals i que les condicions eren les mateixes per cada Häftling.

A la pàgina 154 vostè convida al lector a "reflexionar sobre quin sentit podien tenir al Lager les paraules bé i mal, just i injust." Aquesta, és una tasca molt complicada de respondre per algú com jo, que té tan pocs coneixements sobre la vida al Lager. És complicat de respondre perquè tinc la sensació que a Auschwitz normalment els actes que es podrien considerar justos per qui els duia a terme devien ser injustos per aquells que en patien les males conseqüències, perquè si una cosa he après és que al Lager no existia el bé comú mentre que el mal comú regnava en tots els kommandos.