CENTERNARI NAIXEMENT JOSÉ SARAMAGO  

El pròxim 16 de novembre celebrarem el centenari del naixement de l’escriptor portuguès José Saramago. Va néixer a Azinhaga (Portugal) en una família molt humil i, de ben petit, va conèixer la pobresa. Es diu Saramago per un error en l'anotació per part del funcionari que el va inscriure amb el nom de José Saramago ( sobrenom en què es coneixia la família)i no pas José de Sousa, cognom del seu pare. Als dotze anys, va iniciar els estudis a l'Escola Industrial de Lisboa, estudis que no va poder finalitzar per no poder seguir pagant la matrícula. Aquest fet provocà que el jove Saramago entrés a treballar en una ferreria mecànica, sense oblidar, però, la seva nova passió: la lectura. Posteriorment, entrà a treballar en una companyia d'assegurances i simultanejà les seves col·laboracions com a periodista al Diário de Notícias, un diari d'abast nacional del qual, per raons polítiques, ben aviat en fou expulsat i com a crític literari de la revista Seara Nova.

Membre del Partit Comunista Portuguès des del 1969, va patir persecució i censura durant els anys de la dictadura d'António de Oliveira Salazar. Posteriorment, va sumar-se a la Revolució dels Clavells, que va portar la democràcia a Portugal l'any 1974. Des del 1976, es dedicà exclusivament al seu treball literari. Saramago acabà compartint la seva residència entre Lisboa i l'illa de Lanzarote (Illes Canàries), on morí el 18 de juny del 2010 als 87 anys.

Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-lo en relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s'oposa a deixar-se anar, és l'arquetip de l'heroi. Pel que fa a l'estil, usa frases llargues, amb un estil de puntuació propi.

La seva primera gran novel·la fou Levantado do chão (Alçat del terra 1980), un retrat fresc i vívid de les condicions de vida dels treballadors de la població de Lavre, situada a la regió d'Alentejo. Amb aquest llibre, Saramago aconseguí trobar la seva veu pròpia, amb l'estil gairebé poètic que el caracteritza.

La novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo (L'Evangeli segons Jesucrist, 1991) el catapulta a la fama a causa d'una polèmica sense precedents a Portugal (que es considera una república laica), quan el govern li veta la presentació al Premi Literari Europeu d'aquell any, al·legant que "ofèn els catòlics". Com a acte de protesta, Saramago abandona Portugal i s'instal·la a l'illa de Lanzarote (Illes Canàries). El 1995 publica Assaig sobre la ceguesa (Ensaio sobre a cegueira) i el 1998 és guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, esdevenint el primer autor en llengua portuguesa en rebre aquesta distinció. L’Acadèmia Sueca va destacar la seva capacitat per “fer tornar comprensible una realitat fugissera, amb paràboles sostingudes per la imaginació, la compassió i la ironia”.