Comparteix el teu poema preferit a través d'aquest blog.
COM
UN LLAMP CORREN ELS CAVALLS AL COR DEL MAR
Com
un llamp corren els cavalls al cor del mar
I
els vaixells són a la plaça del mercat!
El
cordill trenca barres de ferro
I
l’aigua crema com fusta flamejant.
Fugen
les panteres davant els cabrits
I
les guineus van a l’encalç dels lleons.
No
t’estranyis que el món vagi de corcoll
I
que els temps es desviïn de llur rodera.
Guaita
només com van de tort els camins
De
l’home: cada dia viu més oprimit.
Jeu
la saviesa en oblit com un mort,
Infants i nodrissos hi
joguinegen.
Qui
cerva nuvi no es gira vers qui té seny
I
és aciençat, ans vers qui té més gran cabal.
El
sastre surt amb l’agulla i sembla
Que
vagi a lluitar contra gegants:
Cordill
al coll li és collar de perles
I
els fils són més dolços que la mel.
L’argenter
es crema la barba al gresol
I
treuen espurnes, de tan vermells, els ulls;
Tothom se l’estima, per l’or i
l’argent,
Tot
i que, si molt convé, no hi té cap part.
El
teixidor es creu que el plegador és una arpa
I
el teixit tan important com el Talmud.
Les
dones besen els llavis del sabater
I
ell estira el cuiro amb les dents.
El
vilà parla com l’home ric
I
el seu urc s’enfila fins al cel
Anem,
bon amic, sortim a esbargir-nos
Al
camp, enmig dels grans espais,
Parlant
pels prats com a germans,
No
entre roques i timbes, ans en jardins.
Envoltarem
la tenda, de llits de flors,
Narcisos
de Saron, lliris de les valls.
Ocells de bell plomatge ens seran
companys,
Bestioles
i coloms prop de rierols
No
veurem malvestats dels temps,
Ni
mirarem qui s’apregona en el mal.
Ara
ens riurem del temps i el fat,
Adés
encercarem profunds secrets.
Beurem,
assedegats, el suc de la ciència,
Fruirem
de la veu fina del rossinyol.
Fins
que el temps redreci allò que va torçar
I
els enderrocs torni a alçar.
I
faci la distinció entre l’or i el llautó
I
destriï el gegant del llagost.
Vine,
amic, fem sentir l’esclat d’un cant;
Àdhuc
els muts cantaran, i fugirà el neguit
Vine,
abans que l’envejós tibi el seu arc
I facin escarn els menyspreadors.
Des
que arribes, querubí, fins que te’n vas,
La
teva companyia omple el meu viure.
Si
mai veies que em giro vers altres amics….
Veuràs
també els cavalls al cor del mar!