dissabte, 21 de març de 2020

Feliç dia mundial de la poesia!

Avui 21 de març és el dia mundial de la poesia i volem compatir un poema d'Astruch Bonafeu amb tots vosaltres.

Comparteix el teu poema preferit a través d'aquest blog.


COM UN LLAMP CORREN ELS CAVALLS AL COR DEL MAR

Com un llamp corren els cavalls al cor del mar
I els vaixells són a la plaça del mercat!

El cordill trenca barres de ferro
I l’aigua crema com fusta flamejant.

Fugen les panteres davant els cabrits
I les guineus van a l’encalç dels lleons.

No t’estranyis que el món vagi de corcoll
I que els temps es desviïn de llur rodera.

Guaita només com van de tort els camins
De l’home: cada dia viu més oprimit.

Jeu la saviesa en oblit com un mort,
Infants i nodrissos hi joguinegen.

Qui cerva nuvi no es gira vers qui té seny
I és aciençat, ans vers qui té més gran cabal.

El sastre surt amb l’agulla i sembla
Que vagi a lluitar contra gegants:

Cordill al coll li és collar de perles
I els fils són més dolços que la mel.

L’argenter es crema la barba al gresol
I treuen espurnes, de tan vermells, els ulls;

Tothom se l’estima, per l’or i l’argent,
Tot i que, si molt convé, no hi té cap part.

El teixidor es creu que el plegador és una arpa
I el teixit tan important com el Talmud.

Les dones besen els llavis del sabater
I ell estira el cuiro amb les dents.

El vilà parla com l’home ric
I el seu urc s’enfila fins al cel

Anem, bon amic, sortim a esbargir-nos
Al camp, enmig dels grans espais,

Parlant pels prats com a germans,
No entre roques i timbes, ans en jardins.

Envoltarem la tenda, de llits de flors,
Narcisos de Saron, lliris de les valls.

Ocells de bell plomatge ens seran companys,
Bestioles i coloms prop de rierols

No veurem malvestats dels temps,
Ni mirarem qui s’apregona en el mal.

Ara ens riurem del temps i el fat,
Adés encercarem profunds secrets.

Beurem, assedegats, el suc de la ciència,
Fruirem de la veu fina del rossinyol.

Fins que el temps redreci allò que va torçar
I els enderrocs torni a alçar.

I faci la distinció entre l’or i el llautó
I destriï el gegant del llagost.

Vine, amic, fem sentir l’esclat d’un cant;
Àdhuc els muts cantaran, i fugirà el neguit

Vine, abans que l’envejós tibi el seu arc
I facin escarn els menyspreadors.

Des que arribes, querubí, fins que te’n vas,
La teva companyia omple el meu viure.

Si mai veies que em giro vers altres amics….
Veuràs també els cavalls al cor del mar!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada