DIA DE ROALD DAHL 2022 

 

El 13 de setembre es commemora el naixement d'un dels escriptors de literatura infantil més famosos de la història: Ronald Dalh.
Aquest dia també es commemora el Dia Internacional de la Xocolata, en honor al seu llibre Charlie i la fàbrica de xocolata.

Qui va ser?

Va néixer el 13 de setembre de 1916 al poble de Llandaff, prop de la ciutat anglesa de Cardiff (Gal·les, Anglaterra). Va estudiar en internats anglesos i en un d'ells sovint convidaven els alumnes a fer un tast de xocolatines perquè la companyia que les fabricava volia conèixer l'opinió dels futurs consumidors. Aquest fet va servir d'inspiració a l'hora d'escriure Charlie i la fàbrica de xocolata.

Als vint-i-dos anys va començar a treballar per a la companyia petroliera Shell Oil a Tanzània (Àfrica). En esclatar la Segona Guerra Mundial es va unir a les forces aèries britàniques com a pilot de caça. Un accident aeri li va produir greus ferides i va estar a punt de morir.

El primer que va escriure van ser articles per a revistes. Més endavant, va publicar novel·les i contes per a adults, abans de començar a crear històries per als seus fills. El 1964 va publicar Charlie i la fàbrica de xocolata, que va tenir un gran èxit.

Va morir el 23 de novembre de 1990. Fa un temps el van destacar com a personatge del setciències

Sabies que...

... era molt alt, feia 2 metres d'alçada

...els pares de Roald Dahl es deien Harald i Sofie Magdalene, i que procedien de Noruega?

...li van posar el nom de Roald com a homenatge a l'explorador polar Roald Amundsen?

... el seu color favorit era el groc, sempre escrivia les seves històries en papers d'aquest color?

...que la gran majoria de les il·lustracions dels llibres de Dahl són de Quentin Blake?

... va escriure 17 contes infantils, dels quals 7 es van adaptar al cinema i 2 al teatre?

... alguns dels seus autors favorits eren: Rudyard Kipling, Charles Dickens i William Makepeace Thackeray?

...parlava 3 idiomes: noruec, anglès i el suahili que va aprendre durant el temps que va viure a Tanzània?

...es va inventar un idioma, el Gobblefunk, llenguatge que va crear per al llibre El gran amic gegant. Consta de 283 paraules com Trogglehumper, Frothbuggling o Jumpsquiffling ?

... The Roald Dahl Museum and History Centre és el museu on exclusivament hi ha materials d'aquest autor. Es troba només a 30 quilòmetres de Londres i pots accedir-hi a ell a través d’un Tour virtual al Museu de Ronald Dalh

Voleu saber més?

Com heu comprovat, Dahl va tenir una exitosa carrera literària. A l’àmbit juvenil és famós per obres com Matilda, Els Gremlins, James i el préssec gegant, El gran amic gegant (inspirada en la seva solidària neta) i Boy (en la qual retratava records i vivències de la seva infància). Moltes d’elles han sigut una font d'inspiració per a directors de cinema. Per exemple, Charlie i la fàbrica de xocolata

Aquí us deixo dites de l’autor i d’un dels seus personatges més populars per animar-vos a llegir les seves obres i perquè us inspireu:

Si penses arribar a alguna part en la vida has de llegir molts llibres, deia Roald Dahl

Les lectures ens permeten «viatjar al llarg del món» mentre estem en «la nostra petita habitació, com es diu en ‘Matilda’

DIA INTERNACIONAL DE L'ALFABETITZACIÓ 2022 

Com cada any, des de 1967, el 8 de setembre se celebra el Dia Internacional de l'Alfabetització a tot el planeta, per a recordar la importància de l'alfabetització com a factor de dignitat i de drets humans, així com per a aconseguir avanços en l'agenda d'alfabetització, amb la intenció d'una societat més instruïda i sostenible.

Avui dia, al voltant de 773 milions d'adults en el món no compten amb les competències bàsiques en lectoescriptura. En l'any 2017 es van sumar a aquestes xifres l'alfabetització digital.

No hem d'oblidar-nos tampoc que, arran de la pandèmia, és possible que gairebé 24 milions d'estudiants mai tornin a l'educació formal, dels quals es preveu que 11 milions siguin nenes i dones joves. Per tant, per a garantir que ningú es quedi enrere, el Dia Internacional de l'Alfabetització d'enguany se celebrarà a tot el món sota el lema Transformar els espais d'aprenentatge de l'alfabetització.

A escala mundial, s'organitzarà un esdeveniment internacional híbrid els dies 8 i 9 de setembre de 2022 a Costa d'Ivori. Els programes i pràctiques d'alfabetització excel·lents d'enguany seran anunciats durant la cerimònia de lliurament dels Premis Internacionals d'Alfabetització de la UNESCO 2022.

Tanmateix, nosaltres, des de l'escola i com a membres de la comunitat educativa, tenim la responsabilitat de visibilitzar la importància de l'educació perquè els nostres alumnes adquireixen els coneixements essencials per desenvolupar-se a la vida quotidiana i per garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat.

Per tant, tots plegats, hem d’assolir els Objectius del Desenvolupament Sostenible.

DIADA DE SANT JORDI 2022

Després de dos anys de pandèmia sense que haguem pogut celebrar la diada de Sant Jordi com és tradició a casa nostra, aquest 23 d’abril de 2022 recuperem la nostra festa més preuada i podrem viure-la de nou sense restriccions. Això ens permetrà passejar entre un munt de parades de llibres i roses i gaudir de moltes activitats culturals preparades al voltant del llibre.

A Barcelona, divendres 22 d’abril a les 18:00 hores l’escriptora lleidatana Imma Monsó llegirà el Pregó de la Lectura al Saló de Cent de l’Ajuntament. 

El dissabte 23, l’Ajuntament ha previst una superilla literària entre la Diagonal i la Gran Via i els carrers de Balmes i Pau Claris, que estaran tallats al trànsit. Aquí trobareu les tradicionals paradetes de les llibreries i els escriptors i escriptores disposaran d’espais per a la signatura de llibres.

També a l’Institut celebrarem la Diada amb un acte que tindrà lloc el dimarts 26 d’abril en el Centre Cívic Can Clariana, on la directora llegirà el Pregó de Sant Jordi i es farà el lliurament de premis dels Jocs Florals de l’Institut, amb la lectura de fragments de les obres guanyadores i la interpretació d’unes peces musicals.

Si voleu comprar o regalar algun llibre aquí podeu consultar les novetats editorials per a aquest Sant Jordi, segons els gènere preferit, la franja d’edat de la persona que l’ha de llegir, etc.

Per a joves, aquí us mostrem alguns títols publicats recentment. Esperem que hi trobeu un llibre que us emocioni, us enganxi, us diverteixi… Hi ha un llibre per cada persona, només cal trobar-lo.

FELIÇ SANT JORDI !!!

21 DE MARÇ, DIA MUNDIAL DE LA POESIA

L’any 1999 la UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Aquesta data ha esdevingut des de llavors una forma de reconèixer el paper de la poesia com a mitjà per satisfer les necessitats estètiques del món actual, i una jornada d'homenatge a tothom qui manté viva la poesia com a una de les manifestacions artístiques més elevades de l'esperit humà.

El Dia Mundial de la Poesia és una ocasió immillorable per homenatjar els i les poetes, reviure les tradicions orals amb recitals de poesia, promoure la lectura, l’escriptura i l’ensenyament de la poesia, i fomentar la interrelació entre la poesia i altres arts com el teatre, la dansa, la música o la pintura.

La UNESCO ha fet pública una guia bàsica perquè tothom pugui participar i donar suport a la poesia i els/les poetes el Dia Mundial de la Poesia, així com al llarg de l'any. És la següent:

1. Dóna suport a la poesia comprant llibres de joves poetes.

2. Convida els amics a recitar poesia, de qualsevol mena i estil.

3. Aprèn els refranys de la teva cultura, i descobreix-ne també d'altres cultures.

4. Aprèn poemes, rimes i endevinalles per amenitzar les trobades familiars.

5. Lluita contra la idea de la poesia com quelcom antiquat i avorrit.

6. Encoratja els nens a llegir i escriure els seus propis poemes.

7. Desperta el poeta que hi ha en tu: escriu versos i impressiona el teu entorn amb creativitat i inventiva.

8. Dóna suport a la presència de poesia a ràdios, revistes, diaris i pel·lícules.

A casa nostra, per celebrar aquesta diada, la Institució de les Lletres Catalanes –amb la col·laboració de diferents entitats públiques i privades– celebra la gran festa de la paraula i organitza tot un seguit d’actes arreu dels territoris de parla catalana. Així mateix, cada any s’escull un poema que es tradueix a nombroses llengües amb la intenció de mostrar la riquesa mundial de la poesia.

En aquesta edició, que és la quinzena, s’ha triat el poema “Si puc” de Gabriel Ferrater, de qui enguany commemorem el centenari del naixement i el cinquantenari de la mort. A continuació podeu llegir-lo:

Si puc

Alguna cosa ha entrat

dins algun vers que sé

que podré escriure, i no

sé quan, ni com, ni què

s’avindrà a dir. Si puc

te’l duré cap a tu.

Que digui els teus cabells

o l’escata de sol

que et tremola a aquesta ungla.

Però potser no sempre

tindré del tot present

el que ara veig en tu.

He sentit el so fosc

d’una cosa que em cau

dins algun pou. Quan suri,

he de saber conèixer

que ve d’aquest moment?

Gabriel Ferrater, Si puc. Barcelona, J. Horta, 1962, p. 13.

L’esmentat poema s’ha traduït  a vint-i-dues llengües. Podeu llegir i consultar les traduccions en aquest fullet.

A més, es porten a terme arreu del país més de dos-cents d’actes i iniciatives i d’accions a les xarxes (amb les etiquetes #DMP22 i #diadelapoesia) en col·laboració amb escoles i instituts, llibreries, centres cívics i culturals: recitals poètics i musicals, tertúlies poètiques, xerrades i debats, representacions teatrals, presentacions de poemaris, entre altres.

El nostre Institut també es suma a aquesta celebració amb la II Setmana de la Poesia que es celebrarà del 21 al 25 de març, sota el títol “Més enllà de les paraules”. S’organitzaran diverses activitats al voltant de la poesia amb l’ajut d’un grup d’alumnes d’APS de 4t d’ESO. Comptarem també amb la presència al centre de dues poetesses: l’Anna Grau, exalumna del centre, i la Judit Terés, escriptora del barri, que ens llegiran textos seus. 

Des de la Biblioteca de l’Alzina us animem a què participeu activament en els actes de la Setmana de la Poesia i que feu aflorar tota la vostra creativitat en l’escriptura de poemes. 

 

 

Commemoració del Dia de les Víctimes de l’Holocaust

Si estirem el fil de la història, recordem que el règim nazi va protagonitzar l’episodi més esgarrifós que la humanitat ha conegut, el genocidi del poble gitano i jueu, i la persecució d’altres col·lectius com ara els testimonis de Jehovà, persones amb discapacitat física o mental, adversaris polítics o persones LGTBI+.

Pràcticament 80 anys després de l'alliberament del Camp d'Extermini d'Auschwitz, seguim sense conèixer una xifra fiable de les víctimes romanís al continent europeu –s'estima que van ser assassinats entre mig milió i dos milions d'homes, dones, nens i nenes romanís–, i el que és pitjor, a tenor de l'auge dels discursos d'odi a tota Europa, sembla que seguim sense comprendre el succeït, les seves causes i les seves conseqüències.

Per a lluitar contra l'oblit i evitar que la història torni a repetir-se d'una manera similar, en 2005, l'Assemblea General de les Nacions Unides va establir el 27 de gener com a dia oficial per a commemorar a totes les víctimes de l'Holocaust. Des del nostre centre hem volgut sumar-nos a aquesta iniciativa, i al llarg de tota la setmana passada vam preparar una sèrie d’activitats amb l’alumnat d’ESO i de batxillerat.

Des de la Comissió de la Biblioteca i amb l’ajut de l’alumnat i tercer i quart d’ESO, vam fer un mural de recomanacions de llibres relacionats amb aquesta temàtica: El Diari d’Anne Frank, Maus, Auschwitz explicat a la meva filla, entre d’altres. També vam llegir fragments de l’obra Si això és un home, de Primo Levi, un testimoni colpidor de la vida i la supervivència a l’infern dels lager polonesos durant els últims anys de l’ocupació nazi. Altres obres que va escollir l’alumnat van ser El violí d’Auschwitz, de la Maria Àngels Anglada, i Maus, d’Art Spiegelman, un còmic on el fill d’un jueu polonès narra l’infern pel qual va haver de passar el seu pare.

Per la seva banda, l’alumnat de batxillerat va preparar un mural amb dibuixos de l’Anne Frank i frases que van marcar aquella època. 

Per últim, tot l’alumnat que va participar en aquesta iniciativa va voler formar part també de la campanya duta a terme pel World Jewish Congress, que consistia a pujar a fotografies a les xarxes socials amb el hashtag #weremember.

Us deixem per aquí un tastet de les activitats que vam fer al centre:

Comissió de la Biblioteca.

Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.

 

 

El 1993, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració sobre l'Eliminació de la violència contra la dona, en la qual es va definir el terme com: "Tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual, psicològic o econòmic, incloses les amenaces, la coerció, la coacció o la prohibició arbitrària de la llibertat, ja sigui en la vida pública o en la vida privada”. En aquesta Assemblea es va pactar un compromís dels Estats i de la comunitat internacional per eliminar la violència contra la dona i es va reconèixer que eren necessaris una clara declaració dels drets que s'han d'aplicar per assegurar l'eliminació de tota violència contra la dona en totes les seves formes. La data, 25 de novembre va ser declarada oficialment dia contra la violència de gènere per homenatjar les tres germanes activistes per als Drets Humans, Maria Teresa, Patria i Minerva Mirabal, que van ser cruelment assassinades, a República Dominicana, el 25 de novembre de 1960.
 

Els feminicidis ocupen sempre les primeres pàgines dels diaris, però hi ha situacions de mort en vida que són molt pitjor, com exercir la violència vicària a través dels fills (maltractar o assassinar els fills menors per fer mal a la mare). Hi ha diversos processos legals en marxa a l’Estat Espanyol on les mares han estat condemnades per voler protegir els seus fills del progenitor abusador. Les nostres lleis i els jutges no protegeixen les dones ni als infants suficientment. Si no ha canviat encara, al 2021, és que darrera d’aquest vernís democràtic de l’Estat hi supura encara un masclisme latent molt potent. La víctima acaba sovint maltractada dues vegades, primer en l'àmbit de gènere, i després en els tribunals. Cal escoltar i recolzar a les víctimes, les quals massa sovint amaguen el dolor i la situació per por, per vergonya i per no estar acompanyades, atès que una de les primeres estratègies de l’abusador és prèviament aïllar, desqualificar i menysprear la víctima, fins afeblir-la de tal manera que queda sola, indefensa, sense autoestima i completament vulnerable.

La solució és conscienciar, educar en el respecte i fer reflexionar al jovent. Elles i ells són el nostre futur i qui farà canviar els valors i les lleis. Massa famílies són encara disfuncionals i tenen incorporades expressions i comportaments masclistes en el seu dia a dia. Cal educar als i les joves a detectar aquests micromasclismes, actituds, bromes que són ofensives i vexacions per qüestió de gènere per tal d’eliminar-los del nostre mapa mental i poder construir una societat més justa i respectuosa.

R.G.F
Supervivent de violència masclista.

COMMEMORACIÓ DE LA PRIMERA EDICIÓ DEL DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA (DGLC) DE POMPEU FABRA

El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra va aparèixer primer en fascicles i per subscripció l'any 1931. El 30 de novembre de 1932 la Llibreria Catalònia va publicar la primera edició en llibre. La segona edició no es faria fins l'any 1954 (quan Fabra ja era mort).

Del DGLC es van publicar 32 edicions diferents fins a l'any 1994. Per tant, aquest va ser el diccionari normatiu del català durant 63 anys, fins que el 1996 aparegué la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.

El DGLC --o simplement "el Fabra", com es coneixia popularment-- va aconseguir unificar l'ortografia, depurar el lèxic, fixar la gramàtica i introduir neologismes. L'obra destaca per la precisió de les seves definicions, per la inclusió d'exemples, per la incorporació dels noms científics i per l'obertura al llenguatge aleshores més nou. D'aquesta manera, el Diccionari va regular l'ús de la llengua catalana en els contextos públics com a llengua de cultura i de prestigi.

Com a curiositat, us explicarem que a la seu de l'IEC del carrer del Carme de Barcelona es conserven les fitxes escrites a mà dels 24.000 mots que Fabra va incloure al seu diccionari. Així ens ho explica En Jordi Mir, membre de la Secció Filològica de l'IEC en un capítol del "Va passar aquí" de BTV.

En Pau Vidal, filòleg i divulgador lingüístic, destaca en aquest vídeo la importància del Diccionari General de la llengua catalana de Pompeu Fabra, conegut com La Bíblia vermella o El Mestre.

Penseu que si molts escriptors catalans contemporanis com Mercè Rodoreda, Jesús Moncada, Maria Barbal o Jaume Cabré han pogut construir la seva obra és gràcies al "Mestre".

Per acabar, tot i que només podem consultar en paper el DGLC, avui en dia tenim a l'abast tot un seguit de diccionaris en línia que ens poden ser molt útils per a realitzar qualsevol consulta. Cliqueu aquí per accedir-hi.